giovedì 17 settembre 2009

Stress o no stress... questo è il problema

Oggi è uno di quei giorni che non ho voglia di fare niente, una giornata nera e stressante come tante altre di un genitore di un prematuro estremo, anzi micro-prematuro come la piccola Ada.
Tutto ha inizio con l'arrivo al lavoro alle 8:10, ben 20 minuti prima del previsto... Arrivo al lavoro con l'idea di scrivere un bel post ed invece trovo il mio capo ad aspettarmi... come aveva una riunione è arrivato prima al lavoro (normalmente se non sono le 9:30 non arriva) e mi ha messo subito sotto torchio perché stiamo sviluppando una nuova applicazione per l'azienda.
No post + capo che ti fa cambiare 100 volte quello che stai a programmare = STRESS!!!
Almeno le cose in ospedale questa mattina continuano senza cambiamenti e questo è un sollievo quando tutto ti sembra andare storto.
Andiamo all'ospedale come al solito all'ora di pranzo, ci spiegano che è passato l'oftalmologo e per il momento la piccola non ha problemi alla vista (o sono io che ho capito male? niente ROP? mi sembra strano però la pediatra ha proprio detto così).
Io me ne torno al lavoro e lascio Fanny a fare la canguro.
Poi verso le 16:30 mi chiama mia moglie tutta triste e mi dice che la piccola ha super de-saturato perché si è tolta la mascherina ed è arrivata fino a 15! Mio Dio che paura ha avuto mia moglie. Meno male che i dottori sono intervenuti subito e l'hanno rimessa in sesto con il Neopuff. Ma che paura :shock:
Non ci si può distrarre nemmeno un solo minuto con queste belve :!:
Il pediatra ci ha rassicurato che la piccola sta bene e tutto è finito in uno spavento... ma che spavento! E pensare che si stava comportando benissimo la piccola fino a quel momento...
Stasera altra telefonata per stare più tranquilli ed in effetti la piccola sta riposando rilassatamente e respira bene senza dare problemi con il CPAP. Speriamo continui così :D
Diario di bordo... oggi i miei capelli sono più bianchi di ieri a causa dello stress :!:
----------------------------------------------------------------------------------
Avui és un d'aquells dies que no tinc ganes de fer res, una jornada negra i estressant com tantes altres d'un pare de prematur extrem, o més ben dit, d'un microprematur com la petita Ada. Tot comença amb l'arribada a la feina a les 8:10, ben bé 20 minuts abans del que és habitual... Arribo a la feina amb la idea d'escriure un fantàstic post i en comptes d'això em trobo el meu cap esperant-me... Com que tenia una reunió ha arribat abans (normalment si no són les 9:30 no arriba) i m'ha posat de seguida a treballar perquè estem desenvolupant una nova aplicació per a l'empresa. No post + cap que et fa canviar 100 vegades allò que estàs programant = STRESS!!! Almenys les coses a l'hospital aquest matí continuen sense canvis i això és un alleujament quan sembla que tot estigui capgirat. Anem a l'hospital a l'hora de dinar, ens expliquen que ha passat l'oftalmòleg i que de moment la petita no té problemes a la vista (o sóc jo que ho he entès malament? No té ROP? Em sembla estrany però la pediatra ha dit això). Jo me'n torno a la feina i deixo la Fanny fent el cangur. Després al voltant de les 16:30 em truca la meva dona tota trista i em diu que la petita ha super desaturat perquè s'ha tret el CPAP i ha arrivat fins a 15! Déu meu quina por ha passat la meva dona. Menys mal que els doctors han intervingut de seguida i l'han reanimat amb el Neopuff. Però quina por! Un no es pot distreure ni un segon amb aquestes criatures. La pediatra ens ha assegurat que l'Ada estava bé i tot ha acabat amb un ensurt... però quin ensurt! I pensar que s'estava portant tan bé fins aquell moment... Aquesta nit una altra trucada per estar més tranquils i, en efecte, la petita està reposant relaxadament i respira bé sense donar problemes amb el CPAP. Esperem que continuï així. Diari de bord... Avui els meus cabells són més blancs que ahir per l'estrès.

Esplugues de Llobregat, 17/09/09

Nessun commento:

Posta un commento