martedì 10 novembre 2009

A fraciconeeee!

Come direbbe un vecchio amico dell'università: "A fracicone!"
Ora capisco come mai Ada si piglia tutto... è proprio come suo padre! Da ieri sera ho di nuovo mal di gola! Quindi domani si va dal medico e vediamo un po' che mi da per guarire... io non lo so, forse voi potete rispondermi... ma perché io mi ammalo sempre e gli altri no :?: :D
La piccola Ada già non ha più l'infezione, e meno male :!: Ci siamo liberati di quest'incubo :!: Oggi cangurava a 21 di ossigeno e 3,5 l/m, e vai!
Obiettivo 1: scendere con questa pressione :!:
Obiettivo 2: magna e farsi grande... oggi 1230gr. -10 rispetto a ieri, ma se quello che conta è la "tendenza", allora stiamo sulla giusta strada, anche se stiamo a chilometri dalla meta :!:
In questi giorni le hanno pure fatto la prova della fibrosi cistica e di altre malattie genetiche, una prova che è di routine, ma che a me fa un poco paura. Sarò un padre troppo apprensivo, però finché non vedo il negativo non sto tranquillo.
La piccola comunque piano piano cresce e si fa "grande". Si sta a fa una spilungona. Ha una mano da pianista per quanto sono lunghi i suoi ditini :) Sarà un'artista da grande :?:
Seguendo il consigli di Stefania ho fatto due brevi video con il telefonino... non si vede molto bene però è meglio di niente... ad Ada sicuro che piaceranno :D
----------------------------------------------------------------------------------
Com diria un vell amic de la universitat: "Ets un fluix!"
Ara entenc perquè l'Ada ho agafa tot... S'assembla al seu pare! Des d'ahir al vespre torno a tenir mal de gola! Així doncs, demà toca anar al metge i a veure què em dóna per curar-me... No ho sé, potser vosaltres em podreu contestar... Per què jo em poso malalt sempre i els altres no?
La petita Ada ja no té infecció, i menys mal! Ens hem lliurat d'aquest malson. Avui cangurava a 21 d'oxigen i a 3,5 l/m, visca!
Objectiu 1: Baixar aquesta pressió.
Objectiu 2: Menjar i fer-se gran... Avui 1.230 gr. -10 respecte ahir, però el que compta és la "tendència", així que estem en el bon camí, encara que faltin quilòmetres per la meta.
En aquests dies li han fet també la prova de la fibrosi quística i d'altres malalties genètiques, una prova que és de rutina, però que a mi em fa una mica de por. Seré un pare massa aprensiu, però fins que no vegi el negatiu no estaré tranquil.
La petita a poc a poc creix i es fa "gran". S'està fent llargaruda. Té una mà de pianista per com en són de llargs els seus ditets. Serà una artista de gran?
Seguint el consell de l'Stefania he fet dos breus vídeos amb el mòbil... No es veuen massa bé però són millors que res... A l'Ada segur que li agradaran.



Esplugues de Llobregat, 10/11/2009

4 commenti:

  1. Ai senyor però quina criatura tan PRECIOSA!!! Tinc els ulls plens de llàgrimes. Ada, ets una canya!!!!!

    RispondiElimina
  2. segueixo l'evolució de la petita Ada... jo també sóc mare d'una prematura tot i que ni molt menys tan petitona.
    Recordo els dies de cangureix a la incubadora. És prou dur tenir una filla allà a dins i marxar a casa i deixar.la dia rera dia... però els moments en que fas el cangur són tan grans! Aviat l'Ada acabarà de fer el pes necessari i marxareu a casa i tot quedarà enrera com un mal son. Ara sembla que no podreu viure sense les màquines però no les trobareu a faltar! N'estic segura.

    RispondiElimina
  3. Siusplau quina cosa tan maca i tan tendre, i al mateix temps amb tanta vida i tatisima força.
    Petons familia. Us seguim de prop ;-)

    RispondiElimina
  4. Hola, família. Veig que l'Ada, poquet a poquet, es va fent una miqueta més gran. Ànims, Ada! Continua així. Vas pel bon camí.
    Una abraçada a tots!
    (Montse, la mama del Martí).

    RispondiElimina